dijous, 22 de maig de 2008

[Accidente]







Accidente es una palabra absurda.








Ningún accidente es accidental.











Ninguno.















- Lo siento, fue un accidente... Mentira.





- Su marido acaba de sufrir un accidente... Mentira.





- El accidente se cobró 7 víctimas mortales... Verdad, pero desde luego no fue un accidente.
















Lo que quizá sí sea un accidente es este post: yo iba a hablar de Espiritualidad.



































Mersi Coprolalia.. =)

dijous, 1 de maig de 2008

Diferent.







Agradar
[s. XIV; de grat]

v 1 intr Ésser del grat, fer una impressió grata, satisfer el gust.




2 pron Trobar del seu grat, enamorar-se.







I a mi, què m'agrada?






M’agrada...






Ficarme a dins el llit i que estigui calentet,

les mandarines,

rascar les gomes,

començar un foli en blanc,

el stodal,

disfressar-me,

cantar,

dir parides,

posar-me la roba després de tenir-la al radiador,

la sensació que em produeix veure't,

les maduixes amb nata,

parlar amb els amics,

riure de no res i sense cap sentit,

fer pastissos,

cantar i ballar sota la pluja,

banyar-me al mar,

estirar-me sobre un camp de gespa mullada,

veure fotos antigues i riure tots junts,

mirar-te, les classes de la teacher,

somriure moooolt,

pensar abans d'adormir-me,

que em miris,

pintar una samarreta,

veure a un vell amic i sentir que les coses no han canviat,

jugar al pica-caps,

els grans viatges amb els amics,

aprovar l'últim exàmen,

que em facin riure,

els xupa xups,

tirar-me de cop a la piscina,

l'olor d'un llibre nou,

escoltar com plou a fora,

tocar la guitarra,

estar amb els amics,

llançar indirectes,

que me les tirin,

el somriure pícar,

pintar una paret blanca amb les mans i els peus,

el riure contagiós,

aconseguir expressar el que sento,

fer esports d'aventura, l

legir un bon llibre,

vicis amb els videojocs,

el número nou,

espantar a la gent,

els sucs de fruites,

fer rabiar en conya,

que amb una mirada m'ho diguin tot,

defendre els meus ideals,

escoltar la cançó que em fa pensar en tu,

sortir de festa fins les tantes de la nit,

menjar al vegetarià,

ballar,

trobar un record al fons de l'armari i parar-me a pensar,

veure pel·lícules que valguin la pena,

anar al cine,

despertar-me i adonar-me'n que en cara puc dormir unes hores més, l

es gominoles,

que em diguin coses a cau d'orella,

escriure cançons,

les pessigolles,

la xocolata menjada amb els dits,

sortir pel bosc de nit,

estrenar una llibreta nova,

anar a comprar roba,

patinar sobre gel,

anar en moto,

riure'm de mi mateixa,

anar en tren,

recordar-te amb alegria,

el sarcasme,

cridar fins a quedar-me afònica,
sentir,
xinxar als enemics,

escolar un cop rere un altre les cançons que més m'agraden i al volum més alt,

mira una posta de sol,

viatjar per tot arreu,

arribar de vacances i trobar un somriure,

les frases amb sentit,

les festes,

veure felices a les persones que estimo,

fer fotos,

rebre trucades inesperades,

el color negre,

anar-me'n al meu món,

posar-me el jersei d'algú i que olori a ell,

anar d'acampada i de ruta,

descobrir jo sola alguna solució que feia temps que buscava,

trobar diners a butxaques i moneders antics,

tenir algú que em digui que m'estima,

sortir abans de classe,

enamorar-me,

riure fins que em faci mal la panxa,

la muntanya,

sorprendre,

que em sorprenguin,

trobar algú impredecible,

poder admirar a molta gent,

anar a veure el mar,

el silenci...







i em quedo curta...








:)




Cris, felicitats petita GRAN amiga!! T'estimo!

Al final he actualitzat... sí he trigat dies...





Oigo una voz que se hunde en mí, y me vuelve a repetir lo que no quiero oir....

pero luego pienso y estoy de acuerdo con que





" Los momentos más oscuros de nuestras vidas no deben ser enterrados ni olvidados, más bien son un recuerdo que deben permanecer para servir de inspiración y recordarnos la fortaleza del espíritu humano y nuestra capacidad para soportar lo intolerable..."

dimarts, 15 d’abril de 2008

Lanzando piedras..




O arrastrando personas hacia el río.

No, no es mi intención ahogarlas, ni mucho menos.
Sólo quería mostrarles las posibilidades de reflejarse uno mismo.

Sin saltar.

Mirar hacia el fondo no es mirar hacia atrás.

Ahora: saltad.

Pero no porque penséis que os estáis ahogando, no.
Sólo porque sintáis que algo, cualquier cosa, está mejorando.

Sin nadar.

La corriente sabe.
La corriente os arrastrará.


Ahora: nadad.

Porque la hora ha llegado.
Porque, indiscutiblemente, ese algo ya ha llegado.


Y no pega mucho salir a recibirle así. A pedrada limpia.








...






Nou blog... a veure com va.. si segueix, si no, si em serveix per escriure i sentir-me millor =]

Sergi i jo a "
la teteria verde"... gran nit :)